Llocs d´interès prop del refugi. ALPENS

ALPENS

Situació geogràfica

Alpens està situat al nord oest de la comarca d’Osona, al Lluçanès, limitant amb el Ripollès pel municipi de les Llosses i al Berguedà per Borredà.

Té una extensió de 13,82 km quadrats i està a 855 metres d’altitud, és muntanyós i s’hi troben les capçaleres de les rieres Lluçanesa, Gavarresa i de Sora. El 2013 la població és de 304 habitants.
El clima continental condiciona uns boscos formats majoritàriament per pi roig, roure, alzines, faig,… amb un sotabosc format principalment per boix, ginebró i arç. Hi trobem també gran varietat de plantes curatives i aromàtiques (farigola, espígol, romaní,…) i una àmplia varietat de bolets comestibles.

Història

El poble d’Alpens comença a ésser ben conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l’arxiu parroquial que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Vic. És un poble agrícola i ramader amb aspecte de poble de muntanya, situat al peu de la serra de Santa Margarida de Vinyoles, tot just a la capçalera de la Riera Gavarresa. Als segles XVII i XVIII adquirí l’actual traçat de carrerons estrets, amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d’edificació i els noms dels constructors. És remarcable l’harmoniosa plaça allargada, amb edificis de pedra uniformes, on es troba la casa de la vila.

L’església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada el 1708, cremada durant la primera guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l’altar major i algun altar lateral del segle XVI, i la capella Fonda o del Santíssim és del 1846. El campanar és dels segles XV-XVI i hom en renovà la balustrada al segle XVIII.

Tot el terme pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del santuari de Santa Margarida de Vinyoles, dins el terme de les Llosses, i era format per les parròquies de Santa Maria d’Alpens i de Sant Pere de Serrallonga. La notícia més antiga és del 1074, any que el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos. El monestir, ja de bon principi el senyor alodial més important del terme, n’esdevingué senyor total quan l’abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció de tot el terme del castell de la Guàrdia amb les seves nou parròquies, el qual fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.

Davant la casa núm. 2 del carrer del Graell va morir, el 9 de juliol de 1873, el brigadier Josep Cabrinetty, fill de Palma de Mallorca, en un enfrontament entre les tropes governamentals que comandava i les carlines del general Savalls. Sembla que morí d’un tret al clatell disparat des del campanar de l’església de Santa Maria, però, a causa de la indisciplina que hi havia en les tropes republicanes, corregué la notícia que havia estat mort pels seus mateixos soldats. Els carlins guanyaren aquí l’anomenada batalla d’Alpens, i el pretendent Carles VII féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d’Alpens.

 

Llocs d’interès

 Nucli antic d’Alpens

Carrerons del nucli que envolten la part d’horts central. A cada porta o balconada es pot observar elements de forja, majoritàriament del ferrer Joan Prat (1898-1985).

 

 

 

Església parroquial de Santa Maria

Edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada des de 1708, cremada durant la I Guerra Carlina (1833-1840). El campanar és la part més antiga que fou renovat a la part superior (balustrada) al s.XVIII.

 

 

 

Sant Pere de Serrallonga

Petit edifici pre-romànic del s.IX, santuari de plata quadrada i un arc triomfal molt rebaixat. Restaurat tant l’interior com l’exterior per la Diputació de Barcelona entre 1998 i 1999. Guarda dues imatges barroques de Sant Pere i Santa Maria del s.XVIII.

 

 

Puigdon i Puigcornador

Pics més alts de la zona (1.205 i 1.212m), d’on es pot veure gran part del Lluçanès i comarques veïnes, fins al Montseny, Montserrat, Pedraforca i bona part del Pirineu al Nord.

 

 

 

Rocadepena

Indret de gran bellesa natural al peu del camí de la font de Matamosses. Element singular de roca viva amb aspecte de mur, possiblement fruit de l’erosió o descomposició natural de la pedra.

 

 

La Forja

http://mondelaforja.cat/

Rutes i Excursions

http://www.alpens.cat/cultura-i-patrimoni/rutes-i-excursions.php?recurs_id=2&categoria=0&taula=mod_itin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *